Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: vore
vore
Flexió verbal »
(Del llatí vĭdēre, mat. sign.)
  1. v. tr. Percebre en els ulls limage que els rajos de llum formen en la retina dels objectes.
  2. Mirar, observar, examinar: He de vore si el billet és fals.
  3. refl. Ser percebuda limage en els ulls: Se veuen flors molt diferents en el jardí.
  4. Ser testic ocular, percebent en els ulls un fet o circumstància: Vorem un bon espectàcul.
  5. Visitar o reunir-se en algú per a tractar algun assunt: Nos vorem demà per a parlar.
  6. refl. Trobar-se, en lobjecte de barallar-se, bregar, renyir o lluitar: Si feu això vos les voreu en mi.
  7. fig. Entendre, comprendre o reconéixer per la raó i lenteniment: Veig que tens raó.
  8. fig. Valorar, sospesar, estudiar en lenteniment un fet o circumstància: Veges si pots entendre la situació.
  9. Considerar un fet o circumstància duna manera o duna atra: Veig be que treballen junts.
  10. refl. Trobar-se: Ara em veig en una molt bona situació.
  11. En forma dinterrogació, per a senyalar a un atre que es done conte de lo que se li diu: ¿Veus? Ya et dia yo que et faries mal.
  12. Usat en pretèrit imperfecte de subjuntiu, seguint a la conjunció si, per a proporcionar major intensitat a lo que safirma: Si veres cóm està de gran no tho creuries.
  13. Usat en primera persona del plural de limperatiu, per a expressar el desig desperar a que succeïxca un fet per a contrastar una opinió o lo que es preveu dell: Vejam lo que pot passar demà.
  14. Usat en segona persona del singular de limperatiu, en el significat de mirar, a sovint com a exclamació: Veges tu lo mal que ho ha fet tot.
  15. La forma del singular veus, era usada pels clàssics a sovint com a adverbi de lloc.
  16. Les formes arcaiques vet o vets, susaven acompanyades dadverbis de lloc, en el significat de mira: Vet ací. Vet-me ací.
  17. Segons veig, segons se veu o per lo vist, loc. Segons pareix.
  18. De bon vore, loc. Que bon aspecte o que este és agradable.
  19. Fer vore, loc. Mostrar, i també aparentar de forma que es done a entendre que és verdader lo que realment no ho és.
  20. Vist i plau, loc. inus. V. benvist.
  21. Fer-se vore, loc. Exhibir-se, menejar-se per a atraure latenció dels demés sobre mateix, per interés o vanitat.
  22. No poder vore ad algú o no poder vore ad algú ni en pintura, loc. Indica lentema que es cap a un atre.
  23. ¿A ón sha vist?, loc. Se diu davant dun fet inaudit.
  24. Vore-ho tot en ulleres daument, loc. Exagerar o vore-ho tot molt difícil, excessiu, pesat, treballós
  25. Vore vindre ad algú o alguna cosa, loc. Saber de bestreta lo que un atre vol o pretén, saber lo que va a passar.
  26. Vist que, loc. Ya que, sent aixina que.
  27. Vore en bons ulls, loc. Estar dacort en una cosa.
  28. Vore de llunt, loc. Prevore.
  29. A vore si, loc. Indica que una cosa pot succeir: A vore si caus.
  30. A vore vindre, loc. Esperant lo que puga passar: Yo he fet tot lo que podia fer i ara a vore vindre.
  31. Vores les cares, loc. Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
  32. ¡Com si ho vera!, loc. Afirma la creença absoluta que es en que lo que sha dit és cert.
  33. Estar a vore-les vindre, loc. Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.
  34. Ya ho vorem, loc. Indica linseguritat o lincredulitat de que succeïxca lo que un atre espera que ocórrega.
  35. Donar un que vore ad algú, loc. Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.
  36. Tindre que vore, loc. Indica lexistència duna relació entre les dos coses o més que senuncien.
  37. En tornar a vore-nos: junts, loc. Se diu quan u sen va i saluda desta manera volent dir que fins a latra ocasió en que es troben.
  38. Vore-se-les negres, loc. Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.
  39. No vore tres dalt dun burro, loc. No vore gens: Sense ulleres no veig tres dalt dun burro.
  40. ¡Bona vista vejam! figues en agost o bacores per Sant Joan, loc. Sexclama quan veem a algú que fea temps que no véem.
observacions/documentació: La forma vore convivia en época antiga en la forma veure a la que desplaçà completament: “en cas que pagar-se degues, que d’aquella puxe esser feta gracia per los dits jurats aquella que voran...”. Anònim. Història de la cultura valenciana. 1343. “... les presents voreu cent moros de los dits vostres lochs que siguen abils e suficients per a semblant negoci”. Anònim. A la mort magnifica e virtuosa senora Na Yolant Pujades y de Mascó. 1521. “Ara vorem en Montgoi tota la semejança i ab totes les circumstancies que ho acompanyen”. Pere Esteve. Escrits Valencians 1651. “No fonch menys el venerable pare Pere en semejant coneiximent, com se ha vist y es vorà en tants prodigs”. L. Ignaci Planells. Resumen y relacio de la vida y prodigis de Pere Esteve. 1677.
ref. A on vages, lo que veges fer, faces. Ya et veig, paixarell. Viure per a vore. Més veuen quatre ulls que dos.
Buscar vore en: