figa, -gues
(Del llatí fīca, var. de fīcus, mat. sign.)
- s. f. Fruit de la figuera (Ficus carica), existix una gran varietat d’espècies diferents, des del punt de vista botànic no és un fruit sino un conjunt de fruits. És un fruit comestible i pot variar en color i la forma segons l’espècie.
- Figa verda, la figa no madura.
- Figa color de donsaina (o dolçaina), quan està a mig madurar.
- Figa pansida, la seca.
- Figa albardada, la figa seca reboçada en pasta de fer bunyols i fregida; en alguns llocs se li dona el nom de nyofla i en uns atres bunyol de figa.
- Figa atabollada, figa verda.
- Figa seca, aquella que s’ha secat per mig d’algun tractament.
- Figues rosades, aquelles que s’exponen a la serena durant una o més nits.
- Figa ostenca, varietat que té la seua maduració entre els mesos d’agost i setembre i que forma part d’una segona collita.
- Figa alacantina, figa menuda que no es sol menjar i que es dona als animals.
- Figa bacora o simplement bacora, figa negra i grossa de gran sabor que madura en juny.
- Figa blanqueta, figa menuda que madura en agost.
- Figa de Burjassot o de pereta, figa grossa que pot ser negra o blanca i que madura entre els mesos d’agost i octubre.
- Figa de cameta, varietat de figa menuda i blanquinosa de bon sabor.
- Figa carabasseta, figa grossa i de bon sabor que sol ser de color groguenc blanquinós en ralles verdes.
- Figa de coll de dama, se caracterisa per tindre la part de dins de color molt roig i ser molt dolça.
- Figa de Sant Joan, la figa que madura entre juny i juliol i que correspon a la primera collita de les figueres que donen dos voltes a l’any este fruit.
- Figa de la goteta de la mel, figa de color vert, gran i saborosa que madura en setembre.
- Figa hivernesca o vernesca, varietat de figa verda i grosseta tardana, que sol madurar entre setembre i novembre.
- Figa napolitana o poletana, figa grossa i negra, de bon sabor que té el seu punt de maduració en setembre i octubre.
- Figa negra, figa que sol menjar-se seca.
- Figa negrella, figa que no té bon sabor i que es destina a donar de menjar als animals.
- Figa de Pamis, figa blanca que es menja seca i localment figa negra o bacora.
- Figa palejal, té la part de dins aigualosa, pot ser blanca o grogueta i grossa.
- Figa del peçonet, varietat de figa menuda, negra i dolça.
- Figa rogeta, espècie de figa que madura cap al més d’agost i es caracterisa per ser menuda, rogeta i de bon sabor.
- Figa sanc de rossí, figa de molla roja i grossa, de bon sabor i color negre.
- Figa tendral, figa blanca i bona que té la seua maduració cap al setembre.
- Figa d’ull de perdiu, és blanca o groga, aplanada i grosseta, bona i madura en setembre.
- Figa de bec de perdiu, rogeta i menuda pero de no bon sabor.
- Figa verdal, varietat de figa que s’obri en facilitat, de tamany menut i de color vert en la molla roja i dolça.
- Figa palera o de pala, fruit de la palera. És groc, elipsoidal, té moltes punches i és comestible.
- Figa molla, V. figamolla.
- vulg. Òrguens genitals externs de la dòna.
- De figa, loc. vulg. Se diu de parents carnals en els que hi ha parentesc de consanguinitat, per a indicar que no són parents polítics: Ta tia Pilar és tia de figa, el seu marit és ton tio, pero no de figa.
- Posició de la mà que supon un insult i que consistix en ensenyar el puny tancat alçant el dit polze entre l’índex i el dit del mig. Este gest esculpit en coral o un atre material s’usa com a amulet o símbol de fertilitat, potència sexual en algunes cultures; en terres valencianes s’usa contra l’embruixament, l’enveja o els zels. També rep el nom de maneta.
- Home o dòna sense força o molt delicat.
- Més moll que una figa, loc. Massa delicat, sense ànim o energies de fer res.
- A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà.
- La figa la moma, loc. Expressió irònica que indica oposició o desacort a una idea o fet.
- En la figa girada o torta, loc. De mal humor.
- Fer coll de figa, loc. Morir-se.
- Fer figa, loc. Fallar-li a u les cames.
- Estar com a figues en cofí, loc. Trobar-se en un lloc sense casi espai, apretats.
- Això són figues d’un atre paner, expressió per a referir-se a que allò de que es parla forma part d’un atre tema.
- Manco o menys que una figa, no voler o no considerar gens a una persona o cosa: El considera manco que una figa.
- Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important.
- La figa de ta tia o de ta mare. loc. coloq. Indica oposició o desacort en lo que un atre diu o fa.
- Si arriba a ser figa nos toca partir-se-la, loc. Se diu quan dos persones o més diuen o fan lo mateix al mateix temps.
- La figa, dialect. i coloq. El número setantadós (72) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Imàgens
