Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: serena
seré, -ena, -ens, -enes
(Del llatí serēnu, mat. sign.)
  1. adj. m. Se diu del cel quan està ras, clar o sense núvols.
  2. Gota serena, ant. Amaurosis.
  3. Tranquil, apacible, sense torbació.
serena, -nes
(Del llatí serēna, forma femenina de serēnus, seré.)
  1. s. f. Humitat o frescor de l’aire o l’atmòsfera durant la nit.
  2. Aire gelat que es fa sentir de nit i de matinada.
  3. A la serena, loc. A l’aire lliure o l’intempèrie durant la nit.
ref. La serena mata a les dònes.
serena, -nes
  1. s. f. var. form. desus. V. sirena.
observacions/documentació: “Son llop de mar, / lo pex mular, / drach e balena / polp e serena”. Jaume Roig. Spill. 1460.
Serena
  1. s. f. Nom propi de dòna.
Buscar serena en:
  • serena coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de serenar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de serenar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: serenat.