nit, -ts
(Del llatí nŏcte, mat. sign.)
- s. f. Part del dia natural compresa entre la posta i l’eixida del Sol.
- A poqueta nit, loc. A boqueta nit.
- A boqueta nit i hui més inus. a boca nit, quan escomença a fer-se fosc, immediatament darrere de la posta del Sol.
- Bona nit, per a indicar la pèrdua total d’una cosa, o la consumació d’un fet que ya no té remei possible.
- ¡Bona nit!, s’usa per a saludar o per a despedir-se en pondre’s el Sol o en anar-se’n a dormir.
- Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Se diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat.
- Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit.
- De nit, que ocorre una volta el Sol post.
- De la nit al matí, loc. De repent, en poc de temps.
- Donar part a la nit, ant. Anar-se’n a dormir al llit.
- Fer de la nit dia, loc. Fer de nit lo que habitualment se fa de dia, treballar durant la nit.
- Fer nit, loc. Passar la nit en un lloc.
- Fer-se de nit, loc. Fer-se fosc una volta el Sol post.
- Mija nit, temps en el qual el Sol està en el punt opost al migdia.
- Mala nit i chica, loc. Se diu referint-se a un assunt o a un negoci, que ademés de costar penes i molt de treball, encara ix malament.
- Nit de gossos, loc. Nit molt mala, en que es patix molt.
- Nit de cap d’any, loc. Última nit de l’any.
- Nit de Nadal, loc. La nit del vintiquatre de decembre.
- Nit i dia, loc. Sempre, constantment, tant de nit com de dia.
- Passar la nit en blanc, loc. Passar-la sense dormir.
- Tota la nit, o tota la santa nit, loc. Durant tota la nit.
- Nit de l’albà o de l’albada, acte festiu de la localitat valenciana d’Elig que té lloc el 13 d’agost en honor a la seua patrona la Mare de Deu de l’Assunció; se llancen coets des de les terraces dels edificis, antigament cada família llançava un coet per cada fill que havia tengut en senyal d’agraïment, a les dotze de la nit se dispara, des de la basílica de Santa Maria, una immensa palmera de coets que allumena la ciutat com si fora de dia, d’ací el seu nom.
- Nit d’albaes o d’albades, acte festiu que té lloc en les poblacions valencianes en festes i que consistix en anar cantant albades pel poble, acompanyats de tabals i dolçaines.
- Nit de nóvios, loc. La nit de la boda en la que els novençans tenen contacte íntim.