basílica, -iques
(Del llatí basilĭca, mat. sign.)
- s. f. Edifici públic romà, compost per una nau central rectangular i generalment més alta que les atres naus laterals, les quals estan dividides per files de columnes; servia als romans com a lloc de reunió o llonja de contractació.
- Rel. Cada una de les tretze iglésies romanes, sèt majors i sis menors, considerades les primeres de la cristiandat i en privilegis especials. Les sèt majors són estacions per a guanyar el jubileu, tenen títul cardenalici i un prelat per vicari.
- Iglésia que, a imitació de les tretze iglésies romanes, goja de determinats privilegis com a conseqüència de diferenciar-se de les atres per la seua antiguetat o unes atres circumstàncies.