jubileu, -us
(Del llatí iubilaeus, mat. sign., i este d’orige hebreu.)
- s. m. Festa pública que celebraven els israelites cada cinquanta anys.
- Prendre jubileu en una cosa, ant. Fer una gran festa.
- Entre els cristians, indulgència plenària, solemne i universal que el Papa concedix en determinades ocasions.
- Guanyar el jubileu, guanyar esta indulgència.
- adj. ant. Jubilat.
- Festa en celebració del cinquantenari de l’eixercici d’un càrrec.