vicari, -ia, -is, -ies
(Del llatí vicarĭus, mat. sign.)
- s. m. Persona que assistix a un superior en les seues obligacions, i que el pot suplir i representar quan està absent o indispost.
- Rel. El segon superior jeràrquic en una orde religiosa.
- Rel. Sacerdot que eixercix la seua missió pastoral en una parròquia sense haver segut ordenat ecònom.
- Rel. Vicari General, en la jerarquia eclesiàstica, qui té l’autoritat de substituir o representar al bisbe.
- Vicari Capitular, dignitat eclesiàstica elegida per un capítul catedralici per a eixercir l’autoritat del bisbe, en una diòcesis vacant.