bacora, -res
(De l’àrap bakora, mat. sign.)
- s. f. Figa primerenca grossa i saborosa, fruit de la bacorera.
- dialect. i vulg. Genitals femenins, figa, parruç, parruça, tomata, chona...
- Persona dèbil de caràcter o en poc d’enteniment.
- Bacora de mar, antozou del gènero Sagartia.
- local. bonyítol.
- La bacora, dialect. i coloq. El número quarantanou (49) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de la palmera.