Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Vet
vet, -ts
(Del llatí vĕto, primera persona singular del present d’indicatiu del verp vetare, prohibir.)
  1. s. m. Prohibició o vectigal posat en base al dret que una persona, institució o organisme té per a impedir l’autorisació d’un acte o l’aprovació d’un acort.
  2. ant. Excomunió.
vet
(Del llatí vĭdēte, vejau.)
  1. interj. ant. Forma arcaica de la segona persona del singular i del plural de l’imperatiu del verp vore, usat antigament en el significat de veges, vejau, mireu.
observacions/documentació: També existia la forma sinònima veu.
Buscar Vet en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.