acordar
Flexió verbal »acordar
Flexió verbal »(Del llatí accŏrdāre, de cor, cordis, cor.)
- v. tr. Aplegar a coincidir diverses parts o persones en un pensament, un sentir o una acció: Tots acordaren acceptar i seguir unes regles ortogràfiques. La família acordà no parlar més d’eixe tema.
- Prendre un acort o decisió, per majoria de vots, per unanimitat o aclamació, un organisme o institució: Les Corts Valencianes acordaren commemorar el 25 d’abril.
- Determinar-se i decidir-se una sola persona o un colectiu a fer una cosa: Acordí acabar la tesis.
- Mús. Dispondre o afinar els instruments musicals o les veus de manera que sonen harmònicament.
- Pint. Dispondre de manera harmoniosa els colors d’un dibuix o pintura.
- ant. Concedir.
- ant. Consentir.
- ant. Contractar.
observacions/documentació: La o, a lo llarc de la conjugació, quan és tònica és oberta i quan és àtona tancada.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.