afinar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i fi.)
- v. tr. Fer una cosa més fina i delicada: Haveu d’afinar més les parets per a que no raspen. Diuen que el vinagre afina els cabells.
- refl. Tornar-se més fi, tindre més finor en el tracte i les maneres, refinar-se.
- refl. i ant. Pensar, eixercitar l’enteniment.
- Purificar els metals en el cresol fonent-los per a llevar-los les impurees.
- dialect. Esmolar les ferramentes.
- Posar en el to just els instruments musicals: Afinar la guitarra, el piano, el violí...
- intr. Cantar, o tocar un instrument musical entonant en perfecció els sons, en contraposició a desafinar.
- iròn. Corregir una mala costum o actitut, generalment aplicant el castic físic: En un parell de semanes vaig a afinar-te i no et van a conéixer ni tos pares. En el correccional l’afinaren i ara és un bon chic.
- fig. Pegar fort a una persona o animal: Si t’agarre t’afine. Ha afinat al gos en un garrot per lladrar tota la nit.