porche, -es
(Del llatí pŏrtĭcu, mat. sign.)
- s. m. Espai cobert i en columnes adossat a una frontera d’edifici o un mur.
- Part superior d’un edifici, immediatament baix la teulada, que generalment s’utilisa per a guardar objectes en desús o alguns productes agrícoles.
- local. Almagasén d’envasat de safrà.
observacions/documentació: La forma porche, grafiada en ch és clàssica. En la llengua antiga trobem un plural pòrchens, per analogia en jóvens, hòmens, vergens...