apostòlic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí apostŏlĭcus, mat. sign.)
- adj. m. Relatiu als apòstols o propi d’ells.
- Propi del Papa o els bisbes, com a successors dels apòstols.
- Se diu de l’Iglésia catòlica romana, ya que la seua doctrina procedix dels apòstols.
- Se diu de la persona que pertanyia al partit polític espanyol creat posteriorment a la revolució de 1820, el qual defenia l’absolutisme i la purea del dogma catòlic.