oficial, -ls
(Del llatí officiāle, propi de l’ofici.)
- adj. m. Que procedix o depén de l’autoritat llegalment constituïda, i no particular o privat.
- Se diu d’una institució, centre, edifici... que es sufraga en diners públics i depén de l’Estat o el govern.
- s. m. Persona que eixercix un càrrec o un ofici baix les órdens d’un superior o mestre perque encara no es mestre en eixe ofici.
- Dret. Auxiliar dels tribunals.
- Persona que ha acabat l’aprenentage d’un ofici manual.
- Militar que ostenta una categoria jeràrquica d’alferes, de tinent o de capità.
- Tripulant que ha cursat estudis de navegació i té autoritat sobre la dotació.
- En algunes órdens, qui té una categoria superior al de cavaller.