cavaller, -rs
(Derivat de cavall.)
- s. m. Home que va a cavall.
- Qui ha rebut l’orde de cavalleria.
- Cavaller aventurer o cavaller de ventura, qui participava en una junta o torneig.
- Cavaller errant o cavaller caminant, qui anava a córrer món buscant aventures.
- Cavaller de quatre quarters, el noble pels quatre llinages.
- Cavaller d’espoles dorades, qui pertanyia a la més alta noblea.
- Cavaller salvage, lluitador, home que en l’Edat Mija fea exhibicions de força i d’agilitat.
- Membre de certes órdens religioses i militars.
- Persona noble, descendent d’antics posseïdors de l’orde de cavalleria.
- Persona de caràcter noble que sobreïx per la seua bona educació.
- Usat com a fòrmula de cortesia: Senyores i Cavallers, bon dia.