boquera, -res
(Derivat de boca.)
- s. f. Obertura en una séquia en forma de porteta o comporta per a on passa l’aigua de la séquia al camp.
- Extrem d’un cavalló per a on passa l’aigua que ix de la séquia per a escomençar a regar un camp.
- A boquera, loc. En abundància, parlant generalment de líquits: Ahir plogué gota a gota, pero hui cau a boquera. Gastava diners a boquera i es quedà sense un cèntim.
- Boca del forn de pa.