silenci, -is
(Pres del llatí silĕntĭum, mat. sign.)
- s. m. El fet de callar, no parlar.
- Guardar silenci, callar.
- Rompre o trencar el silenci, posar-se a parlar o a fer soroll: La campana trenca el silenci de la nit.
- Impondre silenci, fer callar.
- Toc de trompeta que ordena silenci a la tropa.
- fig. El fet de no dir un pensament oralment o per escrit.
- Silenci administratiu, passivitat de l’Administració davant d’una petició.
- Absència de soroll, de sons.
- Mús. Interval menut a on no es canta ni sona cap d’instrument; signe que marca dit interval en el pentagrama.
- En silenci, loc. Sense parlar o fer soroll. Sense protestar ni queixar-se.