rompre
Flexió verbal »(Del llatí rŭmpĕre, mat. sign.)
- v. tr. inus. Trencar, partir una cosa en dos o més parts o trossos.
- Rompre llances, loc. ant. Trencar la llança en dos parts, un guerrer en els colps que es peguen als enemics o que es reben d’estos.
- inus. refl. Trencar-se, patir la ruptura d’un membre.
- inus. refl. Trencar-se, patir la divisió en dos o més parts o trossos.
- refl. o intr. Topetar les ones contra la costa o les roques, desfent-se, esguitant i fent bromera.
- Llaurar per primera volta un camp.
- ant. tr. Véncer.
- inus. tr. Trencar, desfer, negar una cosa.
- ant. Violar, faltar a una obligació, un deure, un tracte.
- ant. intr. Parar de tindre amistat o relacions en algú; trencar relacions.
- Escomençar a manifestar-se un fenomen natural: Quan rompa el dia en la primera llum eixirem de viage.
- ant. intr. Escomençar a: Rompre a plorar.
observacions/documentació: En la majoria dels usos este verp s’ha substituït per trencar i només queden alguns usos per a referir-se a llaurar per primera volta, rompre les ones…