mort, -ta, -ts, -tes
(Del llatí mŏrtŭu, mat. sign.)
- adj. m. Que ha deixat de viure.
- Si du davant l’auxiliar haver, té el valor de participi passat del verp matar: Ha mort al gos. Haureu mort la clavellinera de set.
- s. Cadàver humà.
- Tocar a morts, sonar les campanes anunciant la defunció o soterrar d’algú.
- adj. Difunt, fallit.
- Aigua morta, V. aigua.
- Llengua morta, V. llengua.
- Punt mort, en mecànica posició en la qual la màquina no es mou.
- Hiperbòlicament, sense vivacitat: Està malalt i té la mirada morta.
- Que patix una sensació de manera intensa o forta: Estic mort de fam. Estava morta de sòn.
- Excessivament fatigat: Hui estic mort de treballar i vaig a gitar-me pronte.
- s. En l’almàssera, recipient a on van a parar el morques.
- Quedar-se mort, loc. Quedar-se estupefacte o atònit.
- Estar mig mort o més mort que viu, loc. Estar fatigat, debilitat.
- No aparéixer ni mort ni viu, loc. Estar desaparegut.
- Per a mi, com si estiguera mort, loc. Mostra total indiferència cap algú.
- No tindre a on caure’s mort, loc. Ser pobre, sense recursos, diners o propietats.
- Carregar-li ad algú el mort, loc. Endossar ad algú les responsabilitats o la culpabilitat.
- El mort, dialect. i coloq. El número cinquantaú (51) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de la cabra.
- El mort parlant, dialect. i coloq. El número cinquantahuit (58) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de els llimons.