carregar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar carrĭcāre, treballar en carro, posar damunt d’un carro.)
- v. tr. Posar una cosa damunt d’algú o damunt d’una atra cosa: Ha carregat el sac en el camió.
- refl. Posar-se la càrrega sobre sí mateix: Carregar-se el sac al muscle.
- Proveir una cosa de forma abundant: Havem carregat en bona cosa de pa per al sopar en els amics.
- refl. Produir un arbre o planta molt de fruit: El taronger si es carrega de taronges trenca les rames.
- Posar-li a una cosa lo que necessita per a funcionar correctament: Carregar l’escopeta. Carrega la bateria del teléfon mòvil.
- Carregar-se el temps, se diu quan escomença a fer mal orage i els núvols escomencen a ennegrir-se senyalant pluja.
- Molestar, incomodar: És un home que et carrega parlant de les seues coses.
- Impondre ad algú una obligació: S’ha carregat de deutes i no pot pagar.
- Fer constar el deute d’algú en un conte o llibre.
- Imputar d’una culpa a una persona: Diran que has segut tu el culpable i no voldran carregar en les culpes ells.
- Carregar el mort ad algú, loc. coloq. Culpar o responsabilisar algú d’un fet.
- Carregar-se-la, tindre un dur correctiu, ser castigat.
- Descansar una cosa pesada damunt d’una atra: La teulada carrega sobre esta paret.
- Atacar els enemics en virulència: La tropa carregà contra l’enemic i moriren tots.