sobreeixir
Flexió verbal »- v. intr. Eixir per damunt; elevar-se per damunt o més alt que una atra cosa.
- intr. o refl. Eixir-se’n un líquit per damunt de les vores d’un recipient, depòsit o atifell que el conté.
- Passar una cosa més allà dels llímits d’una atra: El llenç no ha de sobreeixir del seu marc.
- Excedir una persona o cosa a una atra.
- Distinguir-se entre un grup o conjunt.
- tr. Fer que un líquit se n’ixca per damunt de les vores de l’atifell o depòsit a on està.