romanç, -ços
(Del llatí romanĭce, en la llengua de Roma.)
- s. m. Llengua romànica o d’orige llatí.
- Narració d’aventures.
- Chafardeig, chafarderia, relaix, història, conte, o excusa generalment falsos.
- Narració popular de la vida d’un personage famós.
- Romanç de cego, narració en vers de fets famosos, i que els cegos solien recitar o cantar en les festes dels pobles per a guanyar-se alguns diners.
- Composició en vers d’un número indeterminat de versos de cinc, sis, sèt o dèu sílabes, a on rimen els versos pars en rima assonant generalment.
- Idili, aventura amorosa.
- Anar en romanços, loc. Anar ad algú en contes, històries, excuses...
- Deixar-se de romanços, loc. Deixar d’usar excuses, contes i històries.