cego, -ga, -os, -gues
(Del llatí caecu, per influència del cast. ciego, mat. sign.)
- adj. m. Sense sentit de la vista, que no veu.
- Escàs d’obertures: Este local és cego i trist.
- s. m. Budell cego, primera part de l’intestí gros, situada entre el prim i el còlon: Li han fet una exploració per a vore cóm té el cego.
- A cegues, loc. Sense vore, en els ulls tancats o sense llum, a fosques.
- Pegar bastonada de cego, loc. Dir o fer una cosa sense estar segur d’ella.
- No tindre dos diners per a fer cantar a un cego, loc. Ser molt pobre, no tindre diners.
- adj. Se diu dels bunyols o unes atres pastes que haurien de dur un forat enmig i no el duen.
- Se diu de la persona que per un fort sentiment pert la raó o el discerniment: Cego de ràbia li pegà un tir al veí.