cant, -ts
(Del llatí cantu, mat. sign.)
- s. m. Acció i efecte de cantar.
- Acte i efecte d’emetre sorolls alguns animals de manera harmoniosa i rítmica.
- Cant del cisne, fig. Última obra o actuació d’una persona.
- Cant gregorià, el de la llitúrgia cristiana, els punts de la qual són de figura igual i uniforme i procedixen en la mateixa mida de temps.
- Cant ambrosià, l’introduït per Sant Ambrós en l’iglésia de Milà.
- Cant d’orgue o figurat, el que es compon de diferents notes, polifònic.
- Art de cantar.
- Part melodiosa que dona lloc a una composició musical.
- Composició lliterària que està feta per a ser cantada i per extensió qualsevol composició èpica o lírica.
- Cant dels angelets, coples lloant a la Puríssima Concepció de Maria que els angelets d’Ontinyent, conjunt de huit chiquetes vestides d’àngel i a cavall, canten pels carrers de la localitat valenciana d’Ontinyent.
- Cada una de les parts en que es dividix un poema èpic, alguns com a excepció consten només d’un sol cant.
- plr. Conjunt de gàbies per a diferents pardals.