broca, -oques
(Del llatí brŏcca, feminisació de brŏccus, dents que ixen molt.)
- s. f. Nom que es dona a diferents utensilis que sent rectes i allargats fan la funció de passar per dins d’una obertura menuda.
- Barrina curta que s’aplica a l’extrem d’una perforadora o un atre instrument adequat, que pren un moviment de rotació molt ràpit i servix per a foradar, també se li dona el nom de clau de cabota.
- Instrument de cuina acabat en punta.
- Fus d’acer que s’utilisa en una llançadora.
- ant. Espècie d’espasa per a l’esgrima.
- Cada u dels dos bastons de fusta que s’usen per a fer de soport de les bresques.
- Cada u dels travessers de l’àspia de la filadora.