llançadora, -res
(Derivat de llançar.)
- s. f. Peça en forma de baqueta que en l’interior du canut de fil i que usen els teixidors fent-la passar d’una banda a l’atra del teler soltant fil per a tramar.
- Llançadora de volant, la de teler manual que té rodes per a funcionar en les taules de volant.
- Llançadora de regata, la que en el seu interior té dents i que s’utilisa generalment en el teixit del yute i fibres paregudes.
- Llançadora de garrofa, la que té els extrems arquejats.