taula, -les
(Del llatí tabŭla, mat. sign.)
- s. f. Peça de fusta prima i plana, més llarga que ampla, en les dos cares paraleles entre elles.
- Post o peça prima i plana, més llarga que ampla, de fusta o un atre material rígit, destinada a un us determinat, com la taula que usen els forners per a traure i ficar el pa en el forn.
- Post, cada una de les llistes de fusta unides entre elles damunt de les quals se posa el matalaf.
- Peça de fusta gran i rectangular que s’engancha a un animal de càrrega i es rossega per terra per a aplanar-la.
- Post del carro de garbejar.
- Cada una de les posts que s’encreuen en les bigues del trespol i sostenen el teulat.
- Cada una de les peces planes de fusta que s’usen per a la construcció del casc i la coberta d’un barco.
- plr. Tarima de fusta prou alta que forma l’escenari teatral.
- plr. fig. Professió del teatre i l’espectàcul.
- Doble plec simètric, que adorna una tela, casi sempre una falda, deixant a la part de fòra una part llisa i els plecs a la part de dins.
- plr. ant. Joc paregut a les dames pero jugant en un dau, a on la sòrt era essencial.
- Peça de fusta concebuda per a pintar o escriure en ella.
- Pintura realisada sobre una fusta; cada u dels quadrants que formen part d’un retaule.
- Llistat de qualsevol classe de coses posades en orde.
- Post que es solia posar en la porta de la sacristia indicant els horaris de les misses.
- Índex alfabètic o temàtic de les matèries d’un llibre, indicant generalment la pàgina en la que es troben.
- Série de senyes o valors numèrics ordenats o classificats per a facilitar els càlculs com ara: taula de multiplicar o pitagòrica, taules astronòmiques, taula periòdica...
- Amalgama de gra format sobre l’era, en acabar de separar la palla.
- Bancal, quadro de terreny de llavor, dividit en cavallons o soques.
- Taula d’aigua, mida equivalent a 900 litros per minut.
- Taula de diamant, cara plana del diamant en bisells.
- Taula de la cuixa, la part més ampla i carnosa de la cuixa.
- Taula del pit, tapa del pit, esternó.
- Taula de planchar, post en peus alts sobre la qual se plancha la roba.
- Taula de salvació, llista de fusta a la que es té que agarrar un nàufrec per a sobreviure. fig. Únic recurs en el que es conta per a eixir d’un problema o una situació greu.
- Taules, en el joc de dames o escacs, situació en la qual no és possible continuar la partida i cap dels dos jugadors pot guanyar; per extensió, se diu de l’empat.
- Taules de correger, pinces llargues de fusta utilisades pel correger per a subjectar les correges que cus.
- Taules de la Llei, segons la Bíblia, pedres en les que Deu dictà el Decàlec a Moisés, representades en dos taules.
- Moble format per una peça plana i horisontal sostenguda per un o més peus.
- Taula redona, taula de forma circular o ovalada; fig. En la llegenda del Rei Artur, era la taula a on se reunia en els seus cavallers i degut a la seua forma ningú es destacava dels atres; per ext. La que no té llocs de preferència; fig. Grup d’experts que es reunixen per a opinar i discutir sobre diversos assunts sense diferència de jerarquies.
- ant. Institucions públiques de canvi a on també es depositaven els diners obtenint cert interés.
- Taula de Valéncia i Taula de Barcelona, establiments públics de depòsit i canvi de moneda des de l’Edat Mija fins al sigle XVIII.
- Grup de persones que dirigixen una reunió, assamblea, elecció o tribunal i que està format per un president, un secretari...
- Taula de les Corts, els membres que junt al president formen la presidència de les Corts.
- Taula electoral, la formada per un grup de persones en un colege electoral en unes eleccions.
- Dolmen, monument megalític del Neolític que consta d’una llosa horisontal recolzada en dos verticals.
- A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.
- Alçar o llevar taula, emportar-se de la taula les coses que s’han usat per a dinar o sopar.
- Alçar-se de taula, deixar el lloc que s’ocupava en la taula de menjar.
- Deixar sobre la taula, postergar la discussió d’un tema.
- Estar en taula, estar assentat en la taula de menjar.
- Parar o posar taula, posar damunt de la taula les coses que es necessiten a l’hora de dinar o sopar.
- Posar sobre la taula, expondre un tema per a tractar-lo o resoldre’l.
- Taula de joc, aquella que servix per a jugar a les cartes.
- Taula de maig, se diu de la taula escassa de pa, perque en maig a sovint escassejava el forment i la farina.
- Taula franca o oberta, aquella en la que tots els que apleguen poden menjar.
- Taula o tauleta de nit, tauleta que es coloca al costat del capçal del llit, normalment en caixons.
- Acabar a taules, loc. Empatar.
- Anar l’aigua per la darrera taula, loc. Se diu d’una cosa que està a tall d’acabar.
- Aplegar o arribar a taules llevades, loc. Aplegar quan ya no cal, fer tart.
- Fer taula rasa d’una cosa, loc. Escomençar des del principi borrant tot lo anterior.
- Parar la taula i llevar el pa, loc. Fer moltes promeses i no complir-ne cap.
- Quedar-se u baix taula, loc. Fer tart a una cosa i quedar-se sense gojar d’ella.
- Ser millor pagador que la taula de Valéncia, loc. Ser molt bon pagador.