bancal, -ls
(Derivat de banc o del llatí bancale, cobertor del banc.)
- s. m. ant. Llenç pintat en figures que servia per a cobrir bancs o taules.
- Drap per a cobrir la pasta en la pastera abans de coure-la, banquer.
- Camp per al cultiu llimitat en màrgens o murs i en desnivell en uns atres.
- Espècie de mur fet de pedres, segons la tècnica de la pedra seca, sense morter, per a contindre la terra en la cara d’una montanya i utilisar-la com a camp de secà, fent una espècie de grans escalons.
- dialect. Tros de terra de marjal en un rec al seu entorn per a on passa l’aigua.