Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bancs
banc, -cs
(Del germànic bank, banc per a assentar-se.)
    1. s. m. Moble llarc per a assentar-se, en espales o sense elles, en braços o sense ells, en el que poden assentar-se diverses persones.
    2. Banc de la llar, banc de fusta, generalment en espales altes, que està vora la llar i que servix per a assentar-se prop del fòc.
  1. Post o tauló que va de banda a banda duna barca i que servix per a assentar-se la persona o persones que remen.
  2. Lloc dels parlamentaris en una Cambra, V. escan.
  3. Taula grossa en un caragol per a subjectar peces i materials o algun atre complement necessari per a treballar, que utilisen els fusters, espardenyers, ferrers...
  4. Arquit. Pedestal chicotet sobre el que salça un cos arquitectònic.
  5. Arquit. Rebanc.
  6. ant. Predela.
  7. Banc de cànters, post en forats redons a on se posen els cànters, pot tindre cames o anar fixat a la paret.
  8. Peça de fusta llarga, que subjecta en cada extrem el caragol de la prensa de vi.
  9. Peça de fusta travessada pels caragols de la prensa de vi, i que baixa poc a poc prensant les brinses.
  10. Biga que unix, en la part superior, les dos galteres de la prensa doli.
  11. Tauló horisontal en quatre cames en travessers que, junt en una atra igual i paralela, servix de soport a un o més taulons sobre els que un obrer o pintor treballa a certa altura.
  12. Replanell de la boca del forn, a on els forners posen les pales o uns atres atifells necessaris en la cocció del pa.
  13. Banc de cuina o dels foguers, banc dobra en una cuina sobre els que van encaixats els foguers.
  14. Banc dobra a on els forners posen les posts en el pa que sha de còure.
  15. Cada una de les barres que formen els creuers del rodet en la sénia.
  16. Post del puat que utilisen els cardadors.
  17. Banc del fre, ant. Ramaleres amples de gala que sutilisaven com a mòs en els aparells de cavalcar els cavallers i senyors, generalment en els dies o actes solemnes.
  18. Banc pijat, ant. Instrument que sutilisava per a cobrir les màquines de guerra quan sacostaven al mur duna fortificació.
  19. local. Espècie de caixa allargada, gran, fonda i sense tapa a la que els cavalls, forçats pels ginets, han dacostar el cap per a conseguir el premi (una coqueta de torró), en el tropell de les festes de Sant Antoni de Vilanova dAlcolea.
  20. Espai de terra entre dos llínees de ceps o plantes.
  21. Banc de jardins o patis, espai de terra estret junt a les parets de jardins i patis destinat a plantes ornamentals.
  22. En les pedreres, estrat duna determinada classe de pedra entre unes atres classes.
  23. Banc darena, massa darena que seleva en el fondo de la mar, rius o llacs, i aplega a la superfície, de manera que és un perill per a la navegació.
  24. Banc de roques, elevació de roques en el fondo de la mar, rius o llacs, que aplega a la superfície.
  25. Conjunt gran de peixos que naden junts.
  26. Banc de boira o de núvols, faixa de núvols o boira que cobrix un lloc, cell de núvols.
  27. Banc de gèl, tros de mar congelada que en les regions polar sura en la mar.
  28. Banc de senyes o dinformació, conjunt dinformació o senyes almagasenat en fiches o disquets i que es poden consultar en qualsevol moment.
  29. Banc dòrguens, depòsit o almagasén dòrguens humans o animals que es conserven en condicions especials per a ser utilisats en el transplant dòrguens.
  30. Banc de sanc, depòsit o almagasén de sanc que es conserva en condicions especials per a ser utilisada en les transfusions sanguínees.
  31. Establiment de crèdit per a depositar diners i realisar tota classe doperacions bancàries en el comerç dels diners.
  32. Banc central, entitat bancària, generalment pública, que emet moneda o billets, regula loferta monetària, fa de banquera dun govern, actua com a depositària i gestora de les reserves dor i divises i es fa càrrec dels pagaments internacionals dun Estat.
  33. Un pegat a un banc, loc. Se diu de la cosa que resulta inútil per a laplicació que se li vol donar.
  34. No assentar-se en este banc, loc. ant. No ser de determinada classe.
ref. Per a bancs, els de cuina.
Imàgens
Buscar bancs en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.