tisora, -res
(Del llatí tonsōrias, ferramenta per a esquilar.)
- s. f. Utensili format per dos fulles tallants acabades en punta per un extrem i en un ansa per l’atre, encreuades per un eix central que fa que quan les fulles se superponen tallen diferents objectes, com paper, tela, correja... Hi han de moltes formes segons l’us i reben diferents noms, com ara: tisores de correger, d’espardenyer, de ferrer, de podar...
- Parella de bigues colocades en àngul per a sostindre un embigat.
- coloq. Censura.
- Parella de troncs creuats sobre els que es posa la peça de fusta que treballa el fuster.
- Barra de fusta travessera que encaixa dins de la lliura de la prensa d’oli i vi.
- Parella de cordes que ixen de les teles del filat fins l’anella d’a on partix la tiradora.
- V. tisoretes.
- Fer la tisora, loc. En la lluita lliure agafar el cos del contrari en les dos cames.
observacions/documentació: Sol usar-se en plural.