públic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí publĭcum, mat. sign.)
- adj. m. Relatiu al poble o propi d’ell.
- Se diu de lo que pot utilisar tot lo món.
- Que pot ser conegut per tots; notori, palés.
- Substantivat f. i ant. Prostituta.
- Dòna pública, prostituta.
- En general, la gent, tot lo món.
- En general, públicament, sense amagar-se.
- Conjunt de persones assistents a un espectàcul.
- En una sala o local d’espectàculs, lloc a on tenen dret a estar les persones que han pagat la seua entrada.
- ant. Barri o raval a on vivien les prostitutes.
- adv. ant. Públicament.
observacions/documentació: antigament existia una forma aguda public, i plana publica.