llauradora - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: llauradora

llauradora, -res

s. f. Post en gavinets incrustats que servixen en l’arrossar per a desfer els tarroços passant per damunt d’ells.
Ferramenta que consistix en un pal horisontal en unes sabates de fusta i un atre pal vertical que s’utilisava per a girar l’arròs en el sequer.

llaurador, -ra, -rs, -res

(Del llatí laboratōre, treballador.)

adj. m. Se diu de l’animal o màquina bona per a llaurar.
s. Persona que es dedica a llaurar la terra.
adj. m. Persona que es dedica als treballs agrícoles, que viu en el camp o del camp.
Ya l’has cagada, llaurador, expressió que es gasta per a indicar contrarietat, per eixemple, davant d’una situació que ha eixit malament o que ya no té remei.
El llaurador, dialect. i coloq. El número setantacinc (75) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el gat.

ref. Si el llaurador contara, no sembrara. Llaurador ressagat, mai ix d’empenyorat. El llaurador, de bona gana ho dona. Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave. Llaurador que molt caça, deixa caure la casa. Llaurador sense rastell, caga’t en ell. El llaurador, de tot cor ho dona; si el senyoret ho desprecia... El llaurador erra si aparta els ulls de terra.

Buscar llauradora en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.