obligar
Flexió verbal »(Del llatí oblĭgāre, mat. sign.)
- v. tr. Lligar a la necessitat de fer una cosa en virtut de llei moral o social, de promesa, de contracte, de conveniències socials, de gratitut, etc.
- Posar en el cas o circumstància ineludible de fer una cosa.
- Vore’s obligat, trobar-se en el cas de fer una cosa ineludiblement.
- Comprometre una cantitat de diners o bens a favor d’algú, per a un cas venidor.
- refl. Comprometre’s a complir una cosa.