canyiç, -ços
(Del llatí cannīcĭu, de canyes.)
- s. m. Canyes o vímens entrelligats entre sí i reforçats per bastons travessers que s’usen per a sostindre teulades, fer trespols o per a posar fruita per a que es seque.
- El canyiç per a fer pansa es fa en un mòle de fer canyiços; el canyiç té sis canyes travesseres en vertical nomenades llices i escomença a fer-se, i aixina mateix acaba, en dos canyes que queden molt ben lligades en fil d’aram. La lligaça que tanca les dos primeres canyes, aixina com les dos darreres, se nomena trava. Una volta feta la primera trava, se continua posant les canyes, en vertical, combinant-les: si la primera s’ha posat la part grossa a l’esquerra i la part prima a la dreta, la canya següent se posarà al contrari, a fi de compensar l’espai i la força.
- dialect. Andana.