canya, -nyes
(Del llatí canna, mat. sign.)
- s. f. Planta de la família de les arundinàcees (Arundo donax), perenne i gramínea, de tronc molt llarc, fistolosa i ramificada, fulles llinears i flors en espiga terminal densa.
- Canya dolça o canya de sucre V. canyamel.
- Cos llarguerut d’un instrument musical de vent.
- Llengüeta de la dolçaina.
- El tronc més o manco recte, buit i en nucs de la planta Arundo donax i algunes gramínees.
- La canya del forment o blat, la part fistulosa del forment.
- Joc de canyes, antic joc a on hòmens a cavall se tiraven canyes que paraven en els escuts.
- Peça cilíndrica o instrument tubular.
- Canya del timó, palanca de metal que servix per a fer girar el timó.
- Fer canya el forment, fer tronc tendre el forment.
- La canya de la doctrina, canyeta en la que el mestre anava senyalant les vocals o les sílabes en la pissarra mentres els alumnes llegien.
- Com la canya de la doctrina, loc. Se diu de les persones molt primes: Fent dieta t’has quedat com la canya de la doctrina.
- Canella, tíbia, en les persones o animals.
- Fust d’una columna.
- Canya de l’àncora, la part de l’àncora entre el cep i la creu.
- coloq. Tràquea.
- ¡Quina canya!, loc. coloq. Expressió de certa admiració davant d’un fet.
- Pegar canya, loc. Colpejar, castigar, forçar...
- Arquit. Part de la torre d’un campanar sobre la que s’assenten les campanes.
- La que en tendes se partia per la mitat i en cada mitat se fea unes mosses indicant la venda feta a conte o fiat; a l’hora de pagar se juntaven les dos canyes, la que es quedava el venedor i la que s’emportava el comprador, per a que no hi haguera engany.
- Instrument fet de ferro que usen els vidriers per a sostindre el vidre calent i bufar-lo per a donar-li forma.
- Canya sorda, art de peixca autòcton valencià procedent de l’Estany de Cullera conegut també com l’hamot. La peixca es fa en una canya d’uns dos metros, que du un fil a un extrem en un gran ham en una bola de pa com esc. Se peixca des dels barquets i en la zona o peixquera s’han instalat els corralets flotants de canyes a on el peix ha segut amelat dies abans.
- Fer la canya a algú, loc. Riure’s d’algú, fer-li burla.
- Prendre a canya, loc. Comprar fiat, pagant més avant.
- Canya contra... loc. Anima a lluitar contra lo que siga de manera forta i decidida: ¡Canya contra els lladres que furten les collites dels camps!.
- Saber com es tira la canya, loc. Saber sobre un tema, assunt o conéixer en qué consistix un engany o treta.
Imàgens
