cullera, -res
(Del llatí cochlearĭa, mat. sign.)
- s. f. Instrument metàlic, de fusta o un atre material rígit que consta d’un chicoteta pala ovalada i cóncava en un mànec per a sostindre’l. S’utilisa per a prendre líquits o sòlits, generalment menjar, i dur-los a la boca, abocar-los en un recipient, remenejar-los...
- Cullera fonda, la que té la pala profunda i a on cap molta més cantitat que en unes atres.
- Utensili que presenta una forma similar a la cullera de menjar.
- Ficar la cullera, loc. Manifecejar, intervindre en alguna cosa sense haver-ho requerit ningú.
- Vindre com fesol a la cullera, loc. Ser molt pertinent, convenient o oportú.