canyamel, -ls
(Del llatí canna mĕllis, mat. sign.)
- s. f. Planta perenne gramínea de l’espècie Sccharum officinarum, originària de l’Índia, de vora dos metros d’altària, fulles llargues i flors rogenques en panolla, el tronc o canya conté un teixit esponjós i dolç, del que s’extrau sucre.
- Canyamel senill, planta Erianthus Ravennae, també denominada canyamel de ràvena, que es caracterisa per tindre flors en tres estams lliures.