espiga, -gues
(Del llatí spīca.)
- s. f. Conjunt de grans agrupats a lo llarc d’un eix comú situat en la part final del brot d’algunes plantes.
- Inflorescència composta per flors sèssils, hermafrodites o unisexuals, agrupades a lo llarc d’un eix comú.
- Espiga d’aigua, planta del gènero Potamogeto natans, herba vivaç en el brot afonat en l’aigua i algunes fulles surant en forma redona o de cor, flors hermafrodites en espiga.
- Espiga d’aigua crespa, planta del gènero Potamogeton crispus, en les fulles sempre dins de l’aigua embolicant el brot.
- Part d’una ferramenta o objecte, prima i a voltes en mosses que s’introduïx en el mànec.
- Dibuix en forma d’espiga en un teixit.
- Peça cilíndrica en rosques que es fica dins d’una atra peça en la finalitat de moure un mecanisme.
- En els barcos, la part de l’arbre situada entre la cofa i el tamboret.
- local. Panolla.