espigar
Flexió verbal »(Del llatí spīcare.)
- v. intr. Traure espigues les plantes.
- intr. o refl. Créixer molt un arbre, una persona...: En pocs anys s’ha espigat i és tan alt com son pare.
- tr. Fer espiga en els objectes que han d’entrar encaixant en uns atres.
- refl. Se diu d’algunes hortalices que han creixcut massa i ya no són bones per a menjar, se diu generalment quan han tret la llavor o espiga: Les cols i les lletugues s’han espigat i ya no són bones per a menjar.