col, -ls
- s. m. var. form. ant. V. coll.
col, -ls
(Del llatí caule, mat. sign.)
- s. f. Hortaliça de la família de les crucíferes, Brassica oleracea, en fulles radicals molt amples i arrugades, flors en panolla, llavor menuda; hi han moltes varietats totes comestibles.
- Col borda, varietat Silvestris.
- Col copada, aquella que presenta les fulles centrals apretades, formant un cop redonenc.
- Col de Brusseles, té el tronc llarc que aplega a tindre tres o quatre pams d’altària; la mata dona moltes cols que són menudes com un ou de gallina.
- Col llombarda o col d’olla, és redona en el tronc morat i fulles llises.
- Col rulla o rulleta, Brassica oleracea bullata, té el tronc curt, en les fulles arrugades.
- Col bufera, la planta Brassica vesicaria.
- Fer la col, loc. Fer la punyeta.
- Ser un troncho de col o ser un tros de col, loc. Ser fava, mec o panoli.
- cols coincidix en:
- la 2ª persona del present d'indicatiu de coldre
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: coll.