punyeta, -tes
(Derivat de puny.)
- s. f. Molèstia, dificultat, fastidi.
- Fer la punyeta ad algú, loc. Molestar-lo, fastidiar-lo, especialment impedint-li fer lo que volia.
- Anar a fer punyetes, loc. Anar a un lloc repelent al que no es desija anar; trencar-se alguna cosa, desaparéixer.
- Enviar ad algú a fer punyetes, loc. Enviar-lo a pastar fanc, desijar-li mala sòrt.
- Anar o enviar a la quinta punyeta, loc. Anar o enviar ad algú a un lloc lluntà o a on és dificultós aplegar.
- Fer-se la punyeta o fer la punyeta, ant. Masturbar-se, masturbar, fer la mà.
- Estar a fer punyetes, loc. Estar molt llunt.