radical, -ls
(Del llatí radīcāle, mat. sign.)
- adj. m. i f. Relatiu a la raïl o propi d’ella.
- Que procedix directament de la raïl.
- s. m. La part que queda d’una paraula quan se li lleva la desinència.
- Mat. Signe que va davant d’una cantitat indicant que s’ha de traure la raïl quadrada, cúbica, etc., d’eixa cantitat.
- Quím. Se diu del cos que, unit a l’oxigen, dona un òxit bàsic o un anhídrit.
- s. Quím. Grup d’àtoms que participa en un compost químic com si fora una unitat i passa sense alterar-se d’unes combinacions a unes atres.
- fig. Que afecta a la raïl, orige o principi de qualsevol cosa.
- Humit radical, ant. Humor vital al que s’atribuïa el principi de vida animal.
- fig. Que transforma una cosa totalment: La vida del nostre país en els últims 30 anys ha experimentat un canvi radical.
- Extremiste, partidari de canvis o reformes extremes.