humor, -rs
(Del llatí humōre, mat. sign.)
- s. m. ant. Qualsevol líquit d’un animal o planta.
- Humor aquós, líquit llaugerament albuminós present en els ulls que servix per a la refracció dels rajos solars.
- Humor vítreu, líquit transparent dels ulls.
- ant. Cada u dels quatre líquits: sanc, flema, bilis groga i bilis negra, que es creïa que constituïen el cos i determinaven l’estat d’ànim i de salut d’una persona.
- No estar d’humor, loc. No tindre ganes d’una cosa, estar disgustat per a fer alguna cosa.
- Aptitut per a percebre i evidenciar els elements còmics o poc congruents presents en situacions, acontenyiments, etc.
- Humor negre, humor basat en coses o fets que causen pietat, llàstima, terror...