pinça, -nces
(Del fr. pince.)
- s. f. Instrument de diverses formes pero sempre en dos extrems que s’ajunten per a agarrar o subjectar coses menudes; generalment s’usa en plr.
- Pota en forma de tenalles que tenen alguns crustàceus, com ara el carranc, i que usen com a orgue prensor o defensiu.
- Plec cosit en una tela per a donar-li una forma determinada.
Imàgens
