forat, -ts
(Del llatí forātum, part. pass. de forāre, foradar.)
- s. m. Obertura que travessa un cos o que s’introduïx de manera considerable en ell.
- Cau, lloc amagat: Els fardachos s’amaguen en els seus forats. Els lladres tenen un forat a on amagar-se.
- Vore el món per un forat, loc. No haver conegut el món, no tindre experiència.
- Tindre sempre un forat que li fa aire, loc. Se diu de qui té costum de queixar-se i exagerar les coses roïnes que li passen.
- Tindre un forat en la mà, loc. Gastar molt i sense mirament.