roïn, -na, -ns, -nes
(D’una forma del llatí vulg. *ruīnus, mat. sign.)
- adj. m. De cantitat escasa.
- Que té tendència a fer el mal.
- Que no és bo: Nos tragué un vi roïn i barat. És un home roïn ple de males intencions.
- s. m. El personage d’una película o obra dramàtica que fa d’antagoniste o de mala persona, d’assessí, etc.
- Ser més roïn que la tenca en suc, que el gram o la canyota loc. Ser una cosa molt roïna.
- Ser més roïn que l’herba que no fa llavor, loc. Ser una persona molt roïna.
observacions/documentació: En la llengua coloquial s’utilisa sempre en masculí singular o plural i mai en femení: Un home roïn. Uns hòmens roïns. Una dòna roïn. Unes dònes roïns.