dumenge, -es
(De la forma llatina didomĭnĭcu, composició de die domĭnicu, dia del Senyor.)
- s. m. Sèptim dia de la semana. Entre els cristians, és el dia dedicat al repòs i consagrat sobretot al cult diví.
- Rel. Dumenge de Passió, quint dumenge de la Quaresma, anterior al dumenge de Rams.
- Rel. Dumenge de Rams, dumenge immediatament anterior al de Pasqua de Resurrecció, i últim de la Quaresma que dona principi a la Semana Santa. En ell se commemora l’entrada triumfal de Jesús en la ciutat de Jerusalem.
- Rel. Dumenge de la Rosa, primer dumenge del més de maig, en el que esfa la festa de la Mare de Deu del Roser.
observacions/documentació: Esta forma és hui la general en valencià i té una tradició escrita llarga ben antiga: “Item, que nengun tintorer pugua parar ni hobrar tinta alguna dumenge ni festa colents, sots pena de sinch sous”. Anònim. El Llibre del mustassaf d’Albalat de la Ribera. 1472. “... en la Seu de Valencia, hun dumenge se digueren ·XXV· misses en lo altar de les animes.” Pere Piquer. La Germania. 1519. “Predicà lo dumenge, a 22 de dit, lo doctor Lorenç Arguides, beneficiat en la Seu...” Pere Martí. Libre de antiquitats.1525. “Torneu en lo matex carer, fet per don Llois de Cardona, dumenge de Carnestoltes”. Miquel Jeroni Llopis. El dietari del ciutadà valencià Miquel Jeroni Llopis. 1573. “...vedam,y prohivim, que durant tot lo temps del seu curs no puguen predicar sino alguns dumenges, o festes de guardar...”. Constitucions del Estudi General de Valencia. 1611. “...fonch determinat, que per a fer la festa de cada primer dumenge del mes, ço es, misa ab diaca y subdiaca, cantada...”. Llibre de la Confraria del Roser de Cinctorres. 1613.En la documentació antiga trobem les variants dimenge, dicmenge, digmenge, ditmenge, diumenge, dichmenge...