rosa, -ses
(Del llatí rŏsa, mat. sign.)
- s. f. Flor del roser o de les diverses plantes del gènero Rosa. Poden ser de color roig, blanc, groc, rosa...
- Color de rosa, color roig clar com el d’agunes d’estes flors.
- s. Color roig clar.
- adj. m. i f. De color de rosa: Una camisa rosa.
- Nom de moltes flors paregudes a les del gènero Rosa, pero pertanyents a gèneros de plantes diferents.
- Rosa de Jericó, planta herbàcea anual de la família de les crucíferes de l’espècie Anastatica hierochumtina, que té les bràctees acopades quan està en un lloc sec, i les obri quan se posa dins d’aigua o quan l’ambient és humit.
- fig. Cosa que té forma pareguda a la flor que es diu rosa.
- Rosa del desert, Miner. Formació cristalina d’algeps en làmines que pareixen els pétals d’una rosa.
- Rosa d’or, rosa feta en or, que el Papa envia com a regal ad alguns sobirans o santuaris.
- Rosa nàutica o rosa dels vents, círcul dividit en trentadós parts que marquen els quatre punts cardinals i vintihuit intermijos en que es dividix l’horisó.
- Arquit. Rosetó.
- Gra de dacsa que ha esclafit pel fòc. També se li dona el nom de roseta, esclafitó, borla, bufa, moja, mongeta, flor, sinyoreta, bomba, chofa, chufa, clocha, cotufa, catufa, confit o confitet de panolla, esclafita, gallet.
- ant. Pallola.
- Fresc com una rosa, loc. Ple de vitalitat, sense mostres de cansanci.
- Estar sobre un llit de roses, loc. Estar en una situació molt agradable.
- Camí de roses, loc. Vida o seguida fàcil i agradable.
- De color de rosa, loc. Perfecte, sense problemes.
- Eixir en rosa, loc. Tindre èxit.
- Nom propi de dòna.
- La rosa, dialect. i coloq. El número dèu (10) en rifes, sortejos, loteries i jocs.