ram, -ms
(Del llatí ramu, mat. sign.)
- s. m. ant. Rama d’arbre.
- Rel. Rameta d’olivera, de llorer o d’algun atre arbre que es beneïx el dumenge anterior al de Pasqua, en memòria de l’entrada que feu Jesucrist a Jerusalem entre la gent que duya rams i palmes. Sol penjar-se en finestres i balcons durant tot l’any.
- Flors fent ramell o manoll per a servir d’adorn, com a regal o ofrena.
- Cada una de les parts en que es dividix una especialitat, una tècnica, ciència o professió: És un especialiste en el ram de la medicina homeopàtica.
- Ram d’escala, espai o tram d’una escala de replanell a replanell.
- ant. Inici d’una malaltia, atacs sintomàtics que preconisen uns atres més greus.
- Aplegar a rams de beneir, loc. Aplegar a bon port, obtindre lo que es pretenia.
- Posar ram a on no hi ha vi, loc. Fer acusacions o suposicions sense fonament.
- Ser de bon ram o de mal ram, loc. Tindre un bon orige o tindre un mal orige.
- El ram, dialect. i coloq. El número díhuit (18) en rifes, sortejos, loteries i jocs.