llorer, -rs
(Del llatí laurariu, derivat de lauru, mat. sign.)
- s. m. Arbre de la família de les lauràcees, de cinc a dèu metros d’altària, de tronc llis i corfa prima, flors de color blanc verdós, fulles perennes de color vert obscur i olor agradable, de gran interés culinari i farmacèutic.
- fig. Corona, triumfo, premi.
- Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.
- Llorer bort, planta terebintàcea de l’espècie Pistacia terebinthus.
- Llorer d’Aleixandria, planta de l’espècie Ruscus hypoglossum.